LA GUERRA QUE VAS PERDRE

Joan Calsina (Sabadell, 1983) és escriptor i professor. Ha escrit la novel·la La Ciutat de Déu, el poemari Entre tu i jo, nosaltres i l’assaig literari El temps i la paraula. Es va doctorar amb una tesi dedicada a la poesia de Pere Rovira. Ha fet recerca sobre la poesia i creativitat poètica.
Aquesta és la seva segona novel·la

Som al 1938 quan en Miquel i en Jaume que tenen només disset anys són obligats a allistar-se a l’exèrcit republicà i són enviats al front. La guerra va portar els dos joves a una pregona amistat i a viure aventures que no podien ni imaginar. Van veure de prop la mort i en acabar l’exili el terrible tràngol dels camps de concentració. Quan van tornar a casa, ja res era el que coneixien: durant molts anys, van intentar oblidar i sobretot no parlar d’aquestes experiències tan feridores i es van perdre de vista. Després d’anys es tornen a trobar i d’alguna manera diferent recuperen l’amistat.
En Miquel Solans -ja vell- planteja a aquell historiador que va ser alumne seu -l’autor, en Joan Calsina - que faci el que vulgui amb les seves Memòries, on busca explicar i entendre els esdeveniments dramàtics d’aquells anys i d’aquest encontre surt la novel.la.

No és partidista ni carrega especialment sobre cap dels dos bàndols, tot i que es fa palesa l’acció repressora de la dictadura. Ell mateix en parlar de la novel.la diu que no vol que la narració constrenyi el lector. Tracta en respecte les minses referències a la religió o al catolicisme.
“La barrera del temps és una cortina espessa a través de la qual, només de tant en tant, podem entrellucar algunes ombres difuses, les ombres que dibuixa el dèbil guspireig del record i la paraula”.

Reseñas bibliográficas Troa